Brochxs
Com més entrat l’hivern més colors surten del taller, i com que a l’Ana li encanta treballar amb paper ha fet aquesta acolorida família de fermalls de plata i paper pintat.



Com més entrat l’hivern més colors surten del taller, i com que a l’Ana li encanta treballar amb paper ha fet aquesta acolorida família de fermalls de plata i paper pintat.



La Marta Armada és una ceramista de Vigo que fa unes joies realment interessants, unes peces molt originals carregades de força.
Les trobareu a Tasmania fins al gener.


Preparats…

Llestos…

Ja!

Moltes gràcies a tothom per compartir aquesta estona amb nosaltres!
A partir d’un dibuix fet per la il·lustradora i dibuixant Pilarin Bayés en la paret d’una guarderia, ens van encarregar de fer aquest penjoll per regalar a una de les seves mestres.
Va ser molt divertit fer aquesta peça, diferent al que estem acostumats, ens agrada molt com ha quedat.


Què passa si algú va de viatge a Gal·les li treu un grapadet de llana a una ovella i ens el porta al taller?
Doncs està claríssim, que li fem un parell d’anells de seguida!


Ens ha vingut a veure una núvia perquè li fem unes arracades que li quedin bé amb el vestit, i mira, resulta que al final li hem fet tot un joc. Estem esperant veure les fotografies perquè segur que estarà radiant.



Després del nostre viatge al país de Mai Més, ens ha sortit aquesta col·lecció d’anells que hem fet amb or groc, plata i pedretes vàries, l’anomenem Wendy.



Llesca de plata, llesca de paper, llesca de plata, llesca de paper… Unes arracades molt lleugeres i acolorides amb paper recanviable.


Hem estat guardonats amb el diploma de finalistes dels premis Enjoia’t 2009 que organitza l’A-FAD, Artistas i Artesans del FAD.
La peça, un braçalet de plata amb el nom “El meu amic manyà és diu Pere” va ser seleccionada prèviament per concursar en la final.
En aquesta final, celebrada aquest dijous 17 de Setembre al vespre a la seu del FAD a Barcelona, el jurat premia tres joies, la guanyadora i dos finalistes, un dels quals hem estat nosaltres. Després de veure el nivell dels concursants encara estem més satisfets d’haver aconseguit aquest reconeixement.


JOYA - Setmana de la Joieria Contemporània de Barcelona és el primer esdeveniment internacional relacionat amb la joieria contemporània a Espanya el qual unirà diferents entitats i associacions relacionades amb la joieria d’autor, una oportunitat única per què estudiants, joves dissenyadors i artistes consagrats puguin presentar les seves col•leccions.
JOYA, una fira de difusió internacional i que compta amb una àmplia convocatòria de mitjans, s’orienta tant als professionals del sector com al públic general.
L’esdeveniment es celebrarà durant els dies 17, 18 i 19 de setembre al Convent dels Àngels (FAD), a Barcelona, Espanya.

Amb el perill de les nostres vides vam desmuntar aquest bonic òpal del seu anell original, una montura clàssica d’or blanc i voltat de diamants. L’encàrrec era muntar-lo de nou en un anell totalment diferent.
Al final tenim un òpal passejant lliure dins una barqueta capitanejada per dos grans diamants.


Una cosa brillant i una cosa blanca i natural. Això és el que la Minerva ens va dir, ho volia per les arracades del dia del seu casament.

Perquè utilitzar sempre uns anells per un casament?
Aquesta parella ho tenia clar, volien uns penjolls de casament.
Després d’explicar-nos que la lletra “I” els unia per una sèrie de qüestions, els hi vam dissenyar aquests penjolls, dues estructures perfectament encaixables, dues lletres que son una sola cosa… penjolls de casament.


Amb molt metall i molts cops de martell ha sortit aquest joc de braçalet i collar.
Forjant tal hi com ho fa el nostre amic manyà, anella per anella. Braçalet i collar d’or.

A partir d’un dibuix fet per una nena hem fet aquest clauer de plata i resina, una peça feta per regalar.

Reinventar la forma i la funció d’objectes residuals.
A partir d’aquest concepte, l’estudi de disseny gràfic Artefacto, dissenya Mariluz. Una col·lecció de làmpades feta amb envasos recuperats i amb retalls sobrants de planxes de ferro.
El projecte ha estat presentat dins dels premis “Disseny per al reciclatge 2009″ de la Generalitat de Catalunya.
Si us agrada la idea ja les tenim a la venda a Tasmania, les podreu veure endollades i funcionant.


Un anell fet per encàrrec per celebrar el naixement d’un fill. La idea sorgeix a partir del concepte que ens va aportar el futur pare, volia un anell especial que contingués de forma discreta el nom del seu nou fill.
El resultat és aquest anell d’estructura de plata i disc central de metacrilat amb les lletres del nom gravades, el disc gira i deixa veure així cadascuna de les lletres que formen el nom.


Caricatures d’estructures contundents que volen ser simpàtiques. Anells i collar de plata i cordill.



Recorreguts per espais delimitats i acolorits. Una bonica col·lecció d’anells i penjolls fets de plata oxidada i metacrilat.


A vegades no s’entén perquè un comença i no acaba. Un penjoll d’or amb perla que marxa cap a
Marata.

Penjolls de plata porta-coses, porta-fotos. Si portes coses és penjoll si no portes coses no.


Línies rectes, moviment, finura i transparència en aquestes arracades d’or i pedres, crisopasa i quars.


Un encàrrec per celebrar un aniversari molt especial.
Una família d’arets i capcetes per fer aquest penjoll d’or amb un pírcing a joc, un conjunt per lluir amb la morenor de l’estiu…


![]()
Ja tenim a la venda joies de l’Enric Majoral. Si t’agraden les seves peces ja pots comprar-les a Tasmania.
Majoral té actualment una col·lecció molt complerta de peces, tant d’or com de plata i de preus molt variats. Ens encanten les seves joies.


El nostre amic Manuel ens va venir a veure per fer-nos un encàrrec i ens va demanar una cosa ben concreta: “Vull una sola arracada, només una però molt xula”
Després d’uns dies donant voltes al tema vam decidir que això havia de ser un joc divertit, un joc entre qui encarrega, realitza i rep la joia.
El resultat final, a part de divertir-nos molt, ha estat una caixa enorme plena de peces que formen una sola arracada… o mil arracades, segons el dia que fa, el teu estat d’ànim, el color o el material que necessites per combinar, un missatge d’amor, la llista de la compra. La caixa inclou fulls de paper tallats a mida i bolígraf, tubs de recanvi i capsetes amb gomes de colors. Tot plegat es munta i desmunta amb molta facilitat… en fi les mil i una.
L’arracada: or groc, vidre, gometes de silicona, perles cultivades i el que tu vulguis.

Com la mel és el color d’aquest ambre, com la mel és el color d’aquest anell, com la mel és la llum que entra al taller quan surt el sol. Un anell encàrrec del Xec fet d’or groc i ambre.


El 19 de desembre de 2008 al Pati Manning de Barcelona, l’estudi de disseny gràfic Artefacto va presentar la col·lecció de làmpades Mariluz. Per acompanyar aquesta presentació vam ser convidats a exposar algunes de les nostres peces, uns quants collars col·locats sobre uns maniquins ben divertits.


A partir d’uns petits gravats fets per l’Ana hem dissenyat aquests tres medallons.
Grans, llargs i reversibles.



Petita sèrie de collars, sis peces, petites escultures fetes amb plata polida i oxidada i fusta de banús.
Volums, reflexos, ombres…




Aquest anell, producte d’un encàrrec, possiblement obri el camí cap a una sèrie d’anells fets amb aquest estil, una base metàl·lica que suporta peces de metacrilat tallades i pulides especialment perquè s’adaptin a cada estructura. En aquest cas base d’or groc i tres metacrilats de colors. Ens agrada.


Dues joies més de la sèrie seda, un collar i unes arracades. Totes les peces d’aquesta sèrie estan construïdes amb elements que encaixen uns dins dels altres amb precisió per aconseguir que la tela tingui tensió.


Aquesta peça va ser un encàrrec per celebrar un naixement, la idea era dissenyar un objecte fort que contingués una cosa fràgil i delicada. La base d’aquest collar és una caixa d’or groc amb les parets doblegades sense soldar, en el seu interior una peça de metacrilat simulant la fragilitat del vidre i una perla australiana com objecte suau i delicat.


La propietària d’aquestes arracades volia una transformació, mantenir les pedres per muntar unes arracades noves amb una altra visió. El resultat és sorprenent, utilitzant plata i fusta de banús l’Ana ha dissenyat aquestes arracades.

Un anell per home. Or groc i fil de silicona com si fos el cristall més delicat.

Amb un material tant suau i delicat con la seda i combinat amb plata, s’han creat aquestes peces tant espectaculars. Collar de gran format.


Una fotografia d’un paisatge és el que hem posat dins l’arracada, per portar-lo sempre a sobre.
Arracades de plata, fusta i paper.


En Josep ens envia aquesta fotografia tant bonica i escriu:
Hola company.
Estic una mica inquiet. Aquest matí hem anat a fer la nostra caminada per les contrades. Dia agradable, es respira la primavera. Els ocells canten, les bestioles, en antençar-nos, s’espanten. La fullaraca cruix a cada trepitjada… Arribem a casa, veig nous aires al taller, noves mirades, gotellades de pluja renovada… però no plou, necessitem aigua. És tot sec!! Les idees ens esquitxen l’ànima, però la terra té set i el temps inexorablement avança…
Plou i fa sol, trista cançó d’amor
el record d’una porta tancada
Cel de colors, quan em trenques el cor
quan la llum em mulli la cara.
Sopa de Cabra

Ens agrada treballar amb planxes molt, molt primes. L’Ana ha començat amb aquest fermall i ara no podrem quedar-nos aquí, tenim intenció de fer-ne una petita sèrie, a veure que en sortirà .
Fermall de plata, or, fusta i paper de gravat.


Aquest és un encàrrec que es va fer per una persona amb inquietuds artístiques i una vocació no realitzada, el ball. Una ballarina suaument oprimida, però amb la llibertat al seu voltant.
Metàfora en forma de collar.
Or blanc, metacrilat, fil de plata i cautxú.


Després d’enganxar diverses capes de diferents materials surt un nou suport, buscant l’interior surt aquest penjoll.
Fustes, metacrilat, plata i or cosit.

Dono les gràcies a l’amic Josep per aquest missatge tant carinyós, gràcies company.
Caram company, quina sorpresa! Diumenge, és tard. Bonic dia a la muntanya. Cansament. La dona no es troba gaire bé i fa estona que és al llit. M’he escapat cap al PC i com que les noves tecnologies han entrat per fi a casa dono tombs per la xarxa. Vaig a veure què fa el meu company en Jordi… ostres, un blog!!! Estètica atractiva i contingut “Turut”, com diem els de casa. Llàstima la falta de dinamisme, ja se sap, no hi ha temps per tot i el món virtual és immensament gran… Endavant, m’agrada de debò.
Salut.
Ja fa uns dies que esperàvem la notícia, aquesta vesprada hem rebut un missatge al mòbil, sense paraules, només una imatge.
Que bonic i quina sort que algú comparteixi així amb tu aquest moment.
